Les emocions són respostes que experimentem front estímuls interns o externs. La seva funció principal és orientar-nos per prendre decisions, donar sentit a allò que ens passa i ens ajuden a relacionar-nos amb el nostre entorn. Aprendre a regular-les i trobar el seu equilibri, et permetrà viure d’una manera més plena.
És possible que algun cop hagis tingut la sensació que has perdut el control sobre les teves emocions? Has plorat de ràbia, has tremolat o t’has bloquejat? Has pres alguna una decisió envaïda per un optimisme desmesurat?
Trobar-te en una situació social nova, obrir una caixa amb records d’una antiga relació o recordar una situació que en el passat va tenir un gran impacte en tu. Són situacions i records que poden evocar-te emocions i tornar a experimentar-les, de manera més o menys intensa.
En qualsevol cas, les emocions t’estan indicant alguna cosa que va més enllà d’experimentar-les: “et mouen cap a”, et fan pensar o fer coses, prendre decisions per donar-les-hi una resposta.
Estigues atent al que et diuen les emocions
Tant si experimentes una emoció com si pretens evitar-la, tindrà un efecte directe en el teu comportament. Per aquest motiu, per poder-les gestionar és necessari aturar-se a atendre què estàs experimentant emocionalment i esbrinar quin és el seu sentit.
Posa’t en aquesta situació: a la feina t’han ofert una gran oportunitat de creixement laboral que implica marxar a viure a l’estranger. T’alegres moltíssim i vols acceptar-ho. Però demanes temps per pensar, perquè creus que això implicarà trencar la teva relació de parella: sempre ha dit que no creu en les relacions a distància i saps que no marxaria amb tu.
En aquest moment pots experimentar diferents emocions: alegria i sorpresa per l’aventura d’iniciar un projecte laboral nou. I també por, per la mateixa proposta i preveure la reacció de la teva parella. Què pot passar si la por pren el control? Et pot bloquejar, paralitzar, fer que evitis la situació de parlar amb la teva parella o, inclús, prendre la decisió de rebutjar una oferta de feina que representa una gran oportunitat per a tu.
En aquesta situació, has d’aturar-te a identificar quina emoció estàs experimentant. I quan ho tinguis, esbrinar què t’està plantejant fer o deixar de fer.
Seguint l’exemple, pot ser que identifiquis por. Aquesta emoció ens protegeix de les coses negatives, per això es dedica a recordar-te i enumerar totes les coses que poden anar malament: que l’oportunitat de feina no sigui tan bona com esperes, que no estiguis a l’altura del lloc de feina, que la teva parella vulgui deixar la relació si ho acceptes, …
És l’efecte que s’espera d’aquesta emoció, és la seva forma de protegir-te. Per aquest motiu, cal que analitzis la seva funció: què t’està indicant aquesta emoció? Si t’està paralitzant, quin és el motiu pel qual ho està fent? Què hi ha de cert en el que t’està indicant l’emoció?
No es tracta de passar l’emoció pel filtre de la raó, sinó de parar-hi atenció per saber quin és l’efecte que pot estar tenint sobre el teu benestar i creixement personal. Poder pensar sobre les emocions que experimentem, el que pensem i el que fem, és el primer pas per agafar el control i prendre decisions per aconseguir allò que realment et proposes.
Les emocions positives i negatives no existeixen
Més que posar una etiqueta a les emocions, el que hem d’aconseguir és comprendre-les. Experimentar tristesa quan mor una persona estimada és tan necessari com sentir felicitat quan aconseguim el que ens proposem.
Pensar que la por, la tristesa, la ràbia, … son negatives, el que ens farà fer és evitar-les. Perquè els humans evitem les coses que ens poden fer mal: de forma instintiva i natural busquem benestar i evitar el dolor.
Per això, si preveiem que una situació ens pot fer experimentar una d’aquestes emocions, de forma natural voldrem evitar-la. I pel contrari, si creiem que la felicitat, l’alegria,… són emocions positives, orientarem la nostra conducta per viure situacions que ens les facin experimentar.
La clau de les emocions és trobar el seu equilibri, ser flexibles i aprendre a regular-les. Pots sentir tristesa, però no és una emoció que pugui predominar en la teva vida de manera indefinida. Pots experimentar felicitat, però la vida té moments en què no ens podem deixar envair per ella.
Acceptar les situacions i les emocions que ens desperten i ens mobilitzen és la clau. La vida que vivim és la que construïm i depèn en gran manera de com afrontem els reptes i gestionem les nostres emocions. Per això, evita viure-la segons els missatges del pensament positiu dels que et parlo en aquest article i que tenen molt a veure amb pensar que les emocions són positives o negatives.
Trobar l’equilibri
Per poder gestionar-les, cal comprendre que la resposta emocional té quatre dimensions:
- Resposta emocional: quines emocions estàs experimentant, posar-li un nom per identificar-les
- Resposta neurobiològica i bioquímica: té a veure amb la resposta del sistema nerviós central, el sistema endocrí i el sistema límbic. Per això s’accelera el cor, ens agafa calor, calfreds, es posen les galtes vermelles, …
- Resposta conductual: el que fem, tant a través de la comunicació verbal com no verbal. És el que ens fa acotar el cap, apartar la mirada, marxar o expressar-nos.
- Component cognitiu: que és la manera com la processem a partir dels pensaments, què ens diem quan les experimentem
Així, cal atendre les quatre dimensions. Acceptar l’emoció, atendre al que ens orienta a fer i processar-les de tal manera que ens permetin expressar o orientar la conducta cap al que volem fer.
Viure als extrems de les experiències, sigui de felicitat o tristesa, no és saludable. Com tot a la vida, es tracta de trobar un equilibri.
Atendre i comprendre les emocions és aturar-se per identificar-les, conèixer quina és la seva funció, què ens estan volent dir amb la seva aparició i intensitat. Així, podrem prendre decisions i facilitar que flueixin de manera que no ens generin malestar, incomoditat o desequilibri.
Passa a l’acció!
Identifica un moment o situació que et faci experimentar emocions de forma intensa. Quan ho tinguis, detalla quina ha estat la teva reacció: quines sensacions corporals has tingut, què has fet en aquest moment i quin ha estat el resultat: com t’ha fet sentir? Creus que podries haver reaccionat d’una manera diferent que t’aportés major benestar?
