Scroll to top
ca es

La por et pot ajudar a crèixer i a avançar


Judith Gallego - 2024 - 0 comments

 


És curiós: tenim més por a les conseqüències que poden comportar els canvis a quedar-nos com estem. La por és una emoció que pot ser una bona consellera o una font de malestar i frustració: dependrà de com la regulis. T’animo a revisar com la gestiones i descobrir com la por et pot ajudar a créixer


Quan et planteges fer alguna cosa de manera diferent, on poses més el focus? En les conseqüències positives o en les negatives? Penses més en les teves capacitats o en les teves limitacions? Com afrontes els canvis?

La porLa por és una emoció bàsica i justament, per ser bàsica, és necessària en la nostra vida. Ens hem d’oblidar de pensar en ella com una emoció negativa: igual que passa amb totes les altres emocions, no hi ha cap de positiva o negativa, bona o dolenta.

Totes les emocions orienten el nostre comportament. Quan les experimentem ens estan indicant la necessitat de fer alguna cosa, de mobilitzar-nos en alguna direcció. En el cas de la por, ens fa adoptar una conducta o un comportament que ens allunyi del perill i, per tant, vetlla pel nostre propi benestar.

Així, la seva funció és com la d’una sirena d’emergències: adverteix que hi ha alguna cosa que pot posar-nos en perill o amenaça el nostre benestar.

Aquesta emoció es pot activar de manera instintiva o per l’aprenentatge. Per exemple, quan de sobte sents un cop molt fort, instintivament et poses en alerta, busques d’on prové, et tapes el cap o encongeixes les espatlles, … Però també s’activa en funció de les teves experiències, els teus pensaments i la teva situació personal.

Com la por et pot ajudar a créixer: té una intenció positiva

Per aquest motiu, pot passar que la por agafi un paper sobreprotector i t’imposi limitacions, generant-te inseguretat, bloquejant-te a l’hora de moure’t cap a allò que realment vols fer o aconseguir, et desequilibra, et fa centrar la mirada solament en aspectes negatius o fa que els sobredimensionis, … Però, tot i això, la por sempre té una intenció positiva.

Sí, té una intenció positiva. I més si tenim en compte que és l’emoció més vinculada a la supervivència. Ens adverteix de les amenaces i ens fa preservar el propi benestar. Per això s’activa automàticament quan hi ha una situació de perill i ens fa reaccionar protegint-nos.

Sense la por, seríem temeraris, no pensaríem en els riscos que impliquen les nostres decisions i accions, no ens apartaríem dels perills, no detectaríem aquelles persones que ens volen fer mal, … La por fa que ens apartem, que ens retirem de les situacions negatives i que evitem posar-nos en contacte amb la font que ens genera la por.

La por es convertirà en un problema en funció d’allò que facis amb ella, del poder que li donis per decidir sobre el teu comportament. Per això, cal aprendre a gestionar o regular la por, com a part de la regulació emocional.

Per regular la por, és necessari que identifiquis en quins moments apareix. Segurament hi ha situacions en què ho veus molt clar, però d’altres que és més subtil, menys visible o no la identifiques. Per això, cal atendre a aquells moments en què sentis que alguna cosa no va bé, que no encaixa o et fa plantejar massa preguntes. La por genera sensacions desagradables: és la seva manera de cridar la teva atenció i fer-se veure.

La porCom regular la por

Quan hagis identificat en quins moments apareix, pregunta’t què et fa pensar: que ets més o menys capaç, que millor deixar córrer el que estàs intentant fer diferent, que et quedis com estàs ,…. i tot seguit, pensa quina part de raó tenen aquests pensaments i en quina mesura poden estar equivocats.

És comú que la por ens faci veure les coses de forma més negativa que positiva. I no només té a veure amb l’emoció de la por, sinó amb les creences limitants. També tenen una intenció positiva, però són esquemes de pensament i missatges que bàsicament et recorden el que no ets capaç de fer, tot el que pot sortir malament i t’animen a quedar-te com estàs.

Podríem dir que la por i les creences limitants van de la mà i, igual que les creences limitants es poden desgranar per convertir-les en creences potenciadores, la por es pot regular perquè sigui una bona companya de vida.

I per últim, un cop t’hagis preguntat què et fa pensar la por, identifica allò que vols fer i converteix la teva por en una aliada. Com fer-ho? Pots aplicar el Mètode Kaizen i utilitzar la por per definir els objectius: la por és una de les emocions que més et pot ajudar a detallar els petits objectius, perquè t’advertirà de totes les dificultats i capacitats que hauràs de desenvolupar per aconseguir el que realment et proposes.

És només un exemple de com pots fer que la teva por sigui una aliada: gestionant-la d’una manera diferent si valores la seva part positiva. Així en faràs una gestió més funcional que si simplement la deixes fluir i governar sobre les teves decisions.

La vida està plena de reptes i hem de prendre moltes decisions en totes les àrees des de ben petits: amb qui ens relacionem, quins estudis i professió escollir, sobreviure amb el sou que guanyem, conviure amb la parella o trobar temps per gaudir del nostre temps lliure, …

Tot el que tenim, és perquè en algun moment hem pres la decisió de tenir-ho, sigui perquè ho hem buscat o ens ho hem trobat i ho hem acceptat. Però el dia a dia ens proposa reptes, objectius a complir i la por sempre hi és present. Si la deixem fluir al seu aire i que prengui el control, pot afectar a la teva autoestima i autoconfiança.

Identifica les situacions en què la por guanya la partida i fes-la jugar a favor teu


Passa a l’acció!


Pensa en una cosa que no estiguis fent i que t’agradaria fer. Pot ser un objectiu que et proposes a la vida, com un canvi de feina, finalitzar amb una relació, canviar de pis, … Quin paper té la por en què no prenguis la determinació? Fes un llistat amb aspectes que et possibiliten i un amb aspectes que et bloquegen. Com et fa sentir cada un dels llistats?


 

Related posts

Post a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *