Com aconseguir els teus objectius: una pregunta que cadascú respon segons la seva experiència. Tots posposem certes coses per demà o per més endavant. Alguns més que altres i més o menys sovint. Ho podem fer per falta de temps, d’energia, perquè no tenim tot el que necessitem per fer-ho,… però què passa quan no són més que excuses? T’explico com evitar convertir-te en espectador de la teva vida i com aconseguir els teus objectius.
T’és difícil prendre decisions? Mobilitzar-te per fer allò que diu que vols fer? Et costa començar i acabar el que et proposes? Què hi ha darrere dels motius que et dónes per no fer el que et proposes?
Ja ho faré demà, avui estic cansada per la feina, m’espero al cap de setmana, ja trobaré el moment un altre dia, … O millor … ja ho deixo per la setmana vinent, és que m’és impossible fer-ho ara, d’aquí a uns dies m’hi posaré amb tota la meva energia i ho faré si o si, …
I així, poden anar passant els dies, les setmanes, els mesos, els anys,… I mentre allò que et proposes fer segueix rondant pel cap i segueix sent només un conjunt d’idees i intencions.
A això se li diu procrastinar: ajornar, endarrerir, posposar, demorar, …
Si et pares a pensar-ho, passa en tots els àmbits de la vida: amb decisions personals, respecte la relació de parella, familiars o amistats, projectes laborals, …
Sovint posposem perquè preferim fer altres coses que són més agradables. Per fer-ho, ens posem alguna excusa per justificar la decisió que prenem: un diumenge a la tarda, segurament ve més de gust quedar-se al sofà amb la manteta que muntar aquell prestatge que vas comprar fa uns mesos. Quan el veus et dius: “Ja ho faré, que avui em mereixo descansar”.
Però, què passa quan ajornar les coses per més endavant no et permet aconseguir el que et proposes o aconseguir un major benestar? O ni tan sols et planteges com aconseguir els objectius et proposes.
Procrastinar molts cops significa deixar de viure la vida que tu vols i com tu la vols viure. Implica no prendre la determinació de començar a fer allò que tu vols fer per aconseguir el que et proposes: finalitzar amb una relació de parella que t’està fent mal, no fer un canvi de feina i limitar el teu creixement professional, decidir-te a compartir amb algú de confiança que necessites ajuda,…
Quin motiu no em permet activar-me?
On pot estar l’origen de decidir endarrerir la presa de decisions i, d’aquesta manera, deixar de fer coses que no t’aporten el benestar que voldries? En part, té a veure amb la zona d’habitualitat (que no de confort, t’ho explico en aquest altre article).
Aquesta zona representa un espai conegut per a tu, en el que saps com funcionen les coses, quan passen i les conseqüències que tenen per a tu i el teu entorn. Però, al mateix temps que et dóna comoditat, seguretat i predicció, no et deixa lloc per la improvisació, el creixement o l’exploració d’opcions alternatives a com passen les coses a la teva vida.
Sembla que parli de la zona d’habitualitat com una trampa, però res més enllà de la realitat. D’una manera o altra, tots busquem viure la major part del temps en aquesta zona. És on trobem la rutina i la seguretat de saber què passarà a continuació respecte al que fem en el dia a dia. Però, de tant en tant, hi volem afegir elements nous, per fer-la créixer i adaptar-la a allò que sentim que necessitem i busquem a la vida.
Cada cop que hi incorpores nous elements, ho fas obrint la porta d’aquesta zona i els hi trobes un lloc. Hi ha vegades que es fa de forma totalment inconscient, però en altres ocasions has de prendre la determinació de fer-ho. Un exemple, és decidir fer un canvi de feina o finalitzar amb una relació de parella: et trobes en una zona d’habitualitat en què obres la porta per permetre que es produeixin canvis i que s’incorporin nous elements. En aquests exemples, serien una nova etapa laboral i una nova etapa personal sense parella.
Què superar per trobar com aconseguir els teus objectius
Freqüentment, el que dificulta donar aquests passos és la por a la incertesa, la falta de confiança en un mateix per afrontar un canvi o una crisi, centrar-se en excés en els aspectes negatius de la decisió, en el que poden pensar les persones del teu entorn, …
I aquesta por és legítima, inclús és necessària i adaptativa. La por et permet parar-te a pensar en les conseqüències que pot tenir una decisió sobre tu mateix i en els altres. La por es converteix en un problema quan et paralitza i limita el teu creixement.
Un altre aspecte que pot tenir a veure amb no prendre la determinació de fer canvis, és que les persones tendim a buscar la satisfacció immediata. És a dir, que quan ens proposem fer alguna cosa, el que busquem és veure canvis ràpids.
Pensa en la feina o quan estudiaves: hi havia moments en què t’era difícil fer determinades coses? Per exemple, fer alguna tasca desagradable com trucar a un client rondinaire o posar-te a estudiar per l’examen d’una assignatura que no suportaves. Quan et passa això, què fas? Segurament esculls fer alguna altra cosa més agradable o fàcil, potser mirar el mòbil i escriure algun missatge, endreçar alguna cosa que podria esperar, … És humà: ens atrauen més les coses fàcils i divertides que aquelles que ens impliquen esforç i sacrifici.
Però la satisfacció immediata no sol portar-nos a aconseguir el que ens proposem: té un regust més amarg, hi pot haver culpabilitat, ansietat o ràbia.
I és possible que quan creus que estàs fent el que has de fer, en realitat estiguis tenint la sensació de no estar fent el que desitjaries estar fent: estar a la feina i pensar que t’estàs perdent millorar la teva carrera professional. O estar abraçat al sofà amb la teva parella i pensar que ja no l’estimes, però no saps com posar fi a la relació. Per això és tan important que trobis la teva manera per saber com aconseguir els teus objectius.
Per evitar trobar-te en aquestes situacions, has de deixar de ser un espectador de la teva vida i prendre decisions per viure-la com tu la vols viure: identifica quins són els teus desitjos, de què et vols desprendre i què vols mantenir a la teva vida, pren decisions per fer-ho realitat i planifica per tenir un ordre i constància (dóna una ullada al mètode Kaizen per saber com aconseguir els teus objectius)
Passa a l’acció!
Hi ha alguna cosa que vols fer o canviar des de fa temps, però es queda en el terreny de les idees i les intencions? Troba el motiu pel qual et proposes fer-ho, marca’t un objectiu fàcil d’assolir a molt curt termini i posa una data per aconseguir-ho. Tingues sempre molt present què obtindràs quan ho aconsegueixis
