La imatge corporal està molt influenciada per com interpretes el que veus. El mirall no t’enganya: el mirall et retorna la teva imatge, un reflex de com ets físicament, sense més. Però el que tu veus, no és només el que t’arriba a través dels ulls, sinó que la imatge que capten es processa pels teus pensaments i creences. Això influeix en la manera com et veus, on et fixes, què veus bé i què no veus tan bé. Tot està bé mentre et sembli bé, però què passa quan no és així?
T’ha passat que et mires al mirall i maleeixes la forma d’alguna part del teu cos? I t’ha passat que altres persones tenen una opinió totalment diferent? O al revés, t’ha passat que algú et digui que no li agrada gens alguna part del seu cos i tu desitjaries tenir-la igual?
“Uf, quin cul que tinc” “Quines dents tan lletges que m’ha tocat tenir, millor que no somrigui gaire” “Tinc els dits de les mans que semblen salsitxes, la gent no fa més que mirar-los”, … Són alguns exemples de valoracions que podem fer sobre el nostre propi cos.
Però, qui diu que allò que veiem és el que veiem realment? Està clar que veiem a través del sentit de la vista, però la imatge corporal és una construcció. Això vol dir que allò que es capta pels ulls, és processat amb el coneixement i percepcions que tenim sobre el nostre propi cos. Així, es veuen implicats processos emocionals i cognitius, influenciats creences i valors. Aquests processos funcionen com a filtres i acaben per determinant la nostra pròpia imatge corporal.
Els filtres de la imatge corporal, autoestima i emocions
Això és perquè tant els processos emocionals com cognitius, estan construïts a partir de les experiències que hem tingut (si algú ha opinat algun cop sobre aspectes del nostre cos, com ens hem sentit, …), per les influències de la societat (com poden ser els cànons de bellesa imposats per les cadenes de moda) i pel nivell d’afecte que ens tenim a nosaltres mateixos: el nostre nivell d’autoestima.
En funció d’aquests factors, la teva actitud i sentiments en relació amb el teu cos seran diferents, perquè la valoració podrà ser més o menys favorable. Això implica una experiència emocional més o menys agradable: pots experimentar satisfacció o disgust en mirar-te al mirall, pots sentir plaer o ràbia i impotència.
Perseguir la perfecció de la imatge corporal
Que hi hagi alguna part del cos que no ens acabi d’agradar o satisfer, no té per què ser un problema. És més, acceptar que la perfecció no existeix i sentir orgull per com ets, és més saludable que creure’s perfecte o tendir a cercar la perfecció.
Segons el que tu pensis sobre el teu cos, les emocions que se’t despertaran seran unes o altres, així com la intensitat amb què les experimentis. I com saps, les emocions orienten el teu comportament. El problema més gran es relaciona amb el fet de deixar de fer coses o tenir comportaments que poden perjudicar el teu benestar i felicitat per no tenir una imatge corporal positiva i realista.
I no només té efectes sobre tu, sinó en la relació que tinguis amb altres persones. El que tu penses i sents sobre el teu cos, influeix en tu i en la teva manera de relacionar-te amb les persones del teu entorn. Sobretot en les relacions més íntimes. El fet de no tenir un bon concepte sobre el teu cos, pot fer que la teva autoconfiança i autoestima es vegin disminuïdes, el que limita a l’hora de viure les experiències que et proposes de manera plena.
Inclús influeixen en el teu llenguatge corporal. En aquest article et parlo sobre la relació entre el llenguatge i consciència corporal i les emocions: veuràs com és d’important la relació entre tots ells i la imatge corporal.
L’enemiga de la imatge corporal: la comparació
No volia acabar sense fer referència a les comparacions, una de les pràctiques més habituals quan es tracta de valorar la nostra pròpia imatge corporal.
Normalment, solem ser més generosos amb l’altra part que amb nosaltres mateixos: “com m’agradaria tenir les mateixes cames que ella” “si és que té un cos que ja m’agradaria a mi”, …
No sol servir per a gaire més que per fer-te de menys respecte a altres persones. La clau és tenir clar com ets tu i què pots fer per sentir-te millor amb el teu cos, amb el que tu ets i tens.
Voler canviar parts del nostre cos, és una opció. Des de tenyir-se el cabell, maquillar-se, entrenar per muscular, portar roba que ressalti i dissimuli el que volem, fins a sotmetre’s a operacions d’estètica. La importància està a acceptar el teu propi cos i prendre decisions sobre ell a partir d’aquí: no des de la vergonya pel que diran, per comparacions o per cridar més l’atenció dels altres.
Qualsevol canvi o opinió, ha de partir del que tu penses i sents. Recorda que el primer pas per sentir-te bé amb tu mateixa no és canviar la teva aparença física: és tenir una bona imatge corporal.
La percepció que tenim sobre el cos, influeix més del que creiem en els nostres comportaments. Pot fer que ens amaguem, que ens tapem o camuflem quan hauríem de gaudir i atrevir-nos a viure les experiències que se’ns presenten.
Tenir un bon concepte sobre la teva imatge corporal i sobre el cos, és un indicador de benestar. Hi ha aspectes que no es poden canviar, altres que es poden millorar, … Però el més important és acceptar el que tenim, com som i, si hi ha alguna cosa que vulguem i es pugui canviar, fer-ho sempre que la decisió sigui pròpia.
Els mitjans de comunicació, la cultura o la moda, no tenen res a dir sobre com ets ni com et veus. El teu cos és teu, t’ha acompanyat tota la vida i ho seguirà fent.
Passa a l’acció!
Quan et mires al mirall, què penses? Busca un mirall i, vestida o despullada, repassa cada part del teu cos i estigues atent als pensaments que et venen al cap. Quins són els que predominen? Podries identificar en què es basen per existir? Quan ho tinguis, pensa què t’aporta cada pensament i detalla com canviaries els negatius perquè influeixin menys en la teva imatge corporal
