La responsabilitat afectiva i emocional fan que et tinguis en compte a les relacions, alhora que tens en compte als altres. Sovint diem que les altres persones ens fan sentir bé, malament, que ens fan enfadar, que ens fan preocupar, sentir ràbia, …Però la única persona responsable de les teves emocions, és un mateix: tu.
Com creus que poses en pràctica la responsabilitat afectiva i emocional? De què depèn que tu et sentis bé? Esperes que els altres et facin sentir bé o busques aconseguir-ho per tu mateixa? Estàs atent a com la teva manera de relacionar-te influeix en les persones del teu entorn?
Mentre que la responsabilitat emocional té a veure amb com entens i vius les teves emocions, la responsabilitat afectiva és tenir en compte que les teves accions (siguin amb la família, la parella, els amics, els companys de feina, …) tenen conseqüències sobre els altres: generen expectatives i poden influir en l’experiència emocional de les persones amb qui interacciones.
Responsabilitat implica “fer-se càrrec de”. Si parlem de responsabilitat afectiva i emocional, ens referim a fer-nos càrrec de les nostres emocions i dels afectes que creem en la relació amb els altres.
La primera té a veure amb tu mateix, mentre que la segona té a veure amb la relació amb altres persones.
Responsabilitat emocional
La responsabilitat emocional es refereix a fer-nos càrrec de les nostres emocions o de la nostra resposta emocional. És a dir, que si estàs trist, contenta, enfadada o tens por, és responsabilitat teva, ningú t’està provocant aquesta emoció. D’entrada pot semblar estrany, perquè tendim a dir que les altres persones o les situacions ens fan sentir de tal manera o altra. Però com vas veure, les emocions s’experimenten en funció de com cada persona les identifica, les gestiona i les regula.
Si no, com és possible que una mateixa acció o situació tingui efectes diferents en un grup de gent?
Imagina’t que estàs a un concert. Toquen una de les cançons més famoses i tendres del repertori del cantant. Uns quants us emocioneu i ploreu, uns altres la canten somrient i altres aprofiten per anar a demanar una copa perquè no els acaba d’agradar. La cançó, la situació i el moment és el mateix: el que canvia és com cada persona l’experimenta. Cada persona que assisteix a aquest concert connecta amb coses diferents quan escolta la cançó i, a partir d’aquí, es donen unes reaccions emocionals determinades: uns ploreu, uns altres somriuen, altres recorden que necessiten una copa, … . Així, el que et fa emocionar no és el cantant o la cançó, és amb el que connectes quan l’escoltes.
Què passa si no assumim la responsabilitat sobre les pròpies emocions? Respecte a una cançó, potser no té gaire importància. Però imagina’t que es dóna en una relació de parella: en el cas més extrem pot derivar en una relació de dependència o abusiva. Pot passar perquè esperes que l’altra part et proporcioni benestar i felicitat, que et faci sentir com tu esperes sentir-te. Per això adaptes la teva manera de fer i de ser per mantenir aquest afecte i atenció que reps. Però el preu és molt alt: l’altra persona pren el control de les teves emocions. Dóna una ullada a l’article en el que et parlo sobre dependència emocional i relacions abusives.
Responsabilitat afectiva
La responsabilitat afectiva tracta d’atendre a l’impacte emocional que té el teu comportament en les persones amb qui et relaciones. Sembla una mica contradictori amb el tema de la responsabilitat emocional, però aquesta es refereix a mostrar empatia, ser assertius i amables amb les persones que ens rodegen.
Cadascú és responsable de la seva pròpia experiència emocional, però no per això hem de relacionar-nos al marge de les emocions dels altres.
Imagina’t que fas servir el bus per anar a la feina i cada dia coincideixes amb una persona que t’agrada. Un bon dia, us decidiu a començar a parlar. Passen uns dies i seguiu xerrant, compartiu els contactes per xarxes, us seguiu veient al bus, … De sobte, un dia deixes de trobar aquesta persona al bus i veus que t’ha bloquejat a totes les xarxes. No saps què ha pogut passar i comences a intentar trobar una explicació: “Potser ahir vaig fer un comentari que l’ha molestat”, “I si vaig fer alguna cosa que no li va agradar?”, … T’has trobat en alguna situació similar o has fet alguna cosa semblant? Com et vas sentir o com creus que es va sentir l’altra persona?
Responsabilitat afectiva i emocional: tenir cura de les relacions personals
Un exemple de No responsabilitat afectiva és el ghosting. És quan una persona amb qui estàs mantenint una relació afectiva de sobte, desapareix: deixes de rebre missatges, trucades i, quan intentes posar-te en contacte, no reps cap resposta. Tot això, sense que poguessis preveure que podria passar i sense cap explicació per l’altra part. Aquesta forma de finalitzar les relacions sol tenir conseqüències greus en l’autoestima i autoconcepte de la persona a qui no se li ha donat l’oportunitat de saber i decidir sobre la relació.
Que cadascú sigui responsable de les seves emocions, no significa que els altres o nosaltres hàgim d’anar per la vida generant expectatives, establint relacions o fent comentaris que puguin ferir. Es tracta de relacionar-nos amb responsabilitat afectiva i emocional per cuidar de les relacions personals, per cuidar dels altres i de nosaltres mateixos.
Per això, l’empatia, l’assertivitat i considerar a l’altre com a una persona amb els mateixos drets i que mereix el nostre respecte, ens ajudarà a ser responsables en aquest sentit.
És freqüent parlar i actuar de manera que fem responsables als altres de la manera com ens sentim, dels pensaments que tenim o de les coses que fem. I alhora, solem caure en dir o pensar “si se sent malament pel que li he dit, jo no hi puc fer res”.
La responsabilitat afectiva i emocional ens recorda que l’experiència emocional depèn d’un mateix, però sempre que puguem tenir un comportament empàtic, contribuirem a mantenir unes millors relacions i convivència.
Esperar que els altres ens facin sentir bé, pot suposar una pèrdua de temps i energia massa grans. Busca les teves pròpies maneres de sentir-te bé, d’experimentar el que vols experimentar i quan ho vols experimentar. Ningú sap millor que tu com satisfer-te i fer el que necessites en cada moment.
Passa a l’acció!
Pensa en alguna relació en què consideris que no hagis mostrat prou responsabilitat afectiva (deixar de parlar o saludar a algú sense donar cap explicació, bloquejar a les xarxes, …). Prova a posar-te en el seu lloc: què pot haver pensat, sentit o començat a fer diferent a partir de la teva conducta. Creus que podries haver fet alguna cosa diferent?
Vols més informació? Segueix els enllaços a continuació sobre la conferència “Responsabilitat afectiva: superant el ghosting i el gaslighting“
