Parlar de l’amor quan tot va bé. En parles? Acostumem a parlar de l’amor quan no és correspost, quan sentim malestar, quan no ens trobem en una relació que ens aporti el que esperem… Però quan l’amor va bé, sovint no li dediquem tota l’atenció necessària.
Creus que quan les coses van bé o quan ja trobem el que buscàvem, perden part del seu valor? Penses que les relacions necessiten alts i baixos perquè siguin bones relacions? En les teves relacions quin temps dediqueu a valorar les coses positives i quant a les negatives?
Una mica passa com amb la rutina. Ens acostumem al fet que les coses funcionin, a vegades una mica per inercia, i sembla que els traiem valor. Podem parlar de les coses que no ens agraden, de les que ens fan sentir incòmodes, de les que ens causen dolor… Però dediquem poc temps a parlar d’aquelles coses que van bé, que ens fan sentir feliços o ens generen satisfacció.
Potser és que parlar de l’amor quan tot va bé no està del tot ben vis o no resulta tan interessant, ni amb la persona amb qui mantenim la relació ni amb el nostre entorn. Ens agrada el salseig, queixar-nos o opinar quan les coses no acaben d’anar com voldriem.
Donar l’amor per suposat
A la fase d’enamorament, sembla que no puguem parlar d’una altra cosa, perquè sovint es fa realment difícil pensar en una altra cosa: expliquem què fem i deixem de fer amb aquesta persona, com de sovint hi pensem, es pot arribar a detallar cada missatge que hem intercanviat per WhatsApp…
Però, què passa quan ens trobem en una relació estable? Sovint deixem de parlar sobre l’amor que sentim per aquella persona, deixem d’explicar les coses que estan funcionant per estar bé i, fins i tot, deixem de fer-li saber a la parella que estem bé. Donem per suposat que ja ho sap, com si la telepatia existís!
Donar per suposat l’amor té un perill: el deixem d’atendre, de mirar, de saber que està allà. I l’amor s’ha de construir dia a dia. Però deixem de donar-li el valor positiu que té per a nosaltres i el que ens aporta. Com està allà, el donem per suposat, però és el terreny ideal perquè s’instal·li la distància i aquesta comenci a fer-se un lloc.
Ens podem seguir sentint còmodes a la relació, però no es tracta de sentir-se feliç quan estem en una relació de parella? La comoditat sembla quelcom més propi d’un sofà que d’una relació.
El dia a dia, les presses i l’estrès fa que no dediquem temps suficient a parlar, a tocar-nos amb atenció, a fer-nos carícies, dedicar-nos mirades… Acceptem la rutina que hem construït, però no l’aprofitem. Donem l’amor, la companyia, la intimitat i la tendresa per suposats i, de cop, el dia que no hi són, les reclamem i sentim la necessitat de parlar-ne per recuperar-los o entendre què està passant.
No tota la teràpia de parella va de problemes
És cert que la majoria de parelles acudeixen a teràpia de parella quan la cosa no va bé. Igual que la majoria de persones van al metge quan els fa mal alguna cosa o al mecànic quan s’espatlla el cotxe.
En la prevenció o voler anar a millor i créixer no s’hi dedica tanta atenció. Ni tan sols es planteja. Però igual d’interessant és posar l’atenció en les coses que no funcionen com en les coses que podrien funcionar encara millor de com ho estan fent. Per això, et proposo alguns aspectes en els quals posar-hi sempre l’atenció, inclús quan a l’amor tot va bé:
- Cuideu de la comunicació: les discussions us poden ajudar a arribar a acords, a avançar i generar canvis en positiu, sempre que es gestionin correctament. No hi ha un manual màgic per fer-ho i les millors respostes les trobareu en cadascú de vosaltres. Parleu de totes les coses que us agraden, us molesten o espereu un de l’altre. Ateneu a les opinions pròpies i de l’altre i feu-les valer. L’assertivitat serà clau en tots els aspectes.
- Poseu atenció a les petites crisis o conflictes: no les eviteu i assegureu-vos que estan resoltes. Identifiqueu les possibles escalades que es puguin produir (un dia et pot molestar veure una cosa fora de lloc i no donar importància, però al següent posar-te dels nervis). Si se sent malestar, no ignorar-lo: les emocions t’estan dient que alguna cosa està passant.
- Disminució del desig sexual: identificar d’on prové, si és per malestar, pèrdua de l’interès, una rutina mal gestionada… Trobeu la causa, què us provoca la situació i trobeu una solució entre els dos. Mantenir el desig sexual és fonamental per gaudir de la vostra sexualitat.
- Viviu el present sense deixar de pensar en el futur: podeu tenir plans molt clars o simplement, desitjar seguir junts dia a dia. O tenir projectes de futur independents de la parella. És fonamental tenir projectes a futur, mantenir l’ambició i tenir objectius que cadascú de vosaltres o en parella, vulgueu assolir per seguir creixent.
Gabinets de crisi per parlar de l’amor
Quan alguna cosa no va del tot bé o ha esclatat la relació, moltes vegades busquem amb qui compartir-ho, sigui per buscar consell o consol.
O simplement, sentir-nos escoltats i dir en veu alta allò que no para de rondar-nos pel cap. Perquè parlar en veu alta ajuda molts cops a endreçar les idees, rebaixar la tensió i trobar algunes respostes que no ens havíem ni plantejat.
Aboquem negativitat, neguit, frustració,… però si quan parlem de l’amor o ens parlem de l’amor només ho fem de forma negativa, de què depèn que coneguem com es pot estimar i sentir-se estimat? Si compartim l’amor quan les coses van bé, la manera com la nostra relació funciona o com nosaltres ens mostrem en aquesta relació, ens pot ajudar a veure a nosaltres o a altres persones que hi ha maneres alternatives a relacionar-se.
Tu pots pensar que hi ha una manera determinada d’estimar, però si escoltes la manera que té una altra persona, potser t’ajuda a veure les coses de manera diferent. Això passa amb les relacions no monògames: moltes persones saben que existeixen perquè n’han sentit a parlar i els interessa perquè s’han fet visibles moltes experiències positives.
I no només amb altres persones, sinó que parlar dins la mateixa relació és igual de necessari. Perquè quan donem les coses per suposades, estem començant a desconnectar de l’altre, es comença a perdre la intimitat i connexió amb la persona amb qui mantens la relació.
L’amor corre risc quan es dóna per suposat. Atendre’l, saber que no sobreviu per si sol, és el que ajuda a trobar a cada relació la seva manera manera particular de per cuidar del vincle. Parlar amb la parella és un dels primers passos, però parlar-ho amb el teu entorn, amistats… et pot ajudar a fer que t’adonis de la realitat en la què estàs.
Passa a l’acció!
Pensa en les persones amb qui comparteixes confidències, ja sigui la teva parella, amistats, familiars, companys de feina… Amb qui d’ells comptes quan les coses en la teva relació no acaben d’anar bé? I amb qui parles quan les coses si van bé? Quines coses expliques, destaques o quines experiències comparteixes? De quina manera li ho fas saber també a la teva parella?
