La relació de parella ideal comença per tu. Perquè la parella perfecta no és la persona ideal: la relació no depèn de la persona amb qui estàs, sinó de la dinàmica que establiu i com sigui de satisfactòria aquesta per a tu. Per això, comença per saber quina és la relació ideal per a tu.
Busques tenir una relació de parella o la relació de parella sorgeix? Què és el que et motiva de tenir una relació de parella? I què és allò que vols evitar en una relació de parella?
“10 coses que fan les parelles que tenen èxit”, “5 secrets per tenir una relació feliç”, “Consells per trobar la teva parella perfecta”, “Les 10 qualitats de la parella perfecta”… Receptes màgiques que se suposa que hem d’aplicar a les relacions de parella i models de persones que se suposa que hem de trobar per aconseguir la relació de parella ideal o perfecta.
Però s’obliden de la clau de totes les relacions: la teva història d’aprenentatge, les teves expectatives, experiències, desitjos… Que ningú més que tu pot conèixer. Igual que només tu pots saber quina és la motivació per voler mantenir una relació de parella o per decidir acabar-la.
Cada relació de parella és única
Hi ha multitud d’articles en els quals es recomana què es pot fer o deixar de fer per tenir una relació de parella ideal. Alguns exemples són: no tenir secrets, adaptar-se als gustos i preferències de l’altre, revelar les fantasies sexuals, mantenir el compromís, mantenir el respecte, evitar trencar la confiança …
Són conceptes molt generals que, en major o en menor mesura, es poden aplicar a qualsevol relació amb persones del teu entorn.
Però cal tenir clar que cada parella, construeix els conceptes i els dóna contingut en funció de la seva experiència, dinàmica i valors personals. Ser atent, afectuós, dedicar temps a la parella, ser independent… Té formes de materialitzar-se en el dia a dia molt diferents segons la parella.
Inclús dins la parella hi poden haver conceptes molt diferents: un pot entendre que ser atent és escriure un WhatsApp de bon dia cada dia i l’altre, ho pot considerar una estratègia de control. Una mateixa acció és interpretada de manera diferent per dos úniques persones.
És com els articles que parlen sobre “la crisi dels 4 anys” (o 7 o 2 o dels anys que sigui!). Què passa si no heu tingut una crisi en aquest temps? Vol dir que la vostra relació de parella no és prou real? O potser sou millor que altres parelles?
Com ha de ser una relació de parella ideal?
Ningú ens ha ensenyat com han de ser les relacions de parella, sinó que ho hem après a partir de l’observació de les relacions que s’han establert en el nostre entorn: els pares i mares, avis i àvies, el que hem vist en els mitjans de comunicació, amistats …
Hem observat i conviscut amb diferents parelles, la majoria d’elles monògames, motiu pel qual segurament seguim apostant per mantenir relacions de parella d’aquest tipus, tot i existir opcions que van més enllà de la monogàmia.
A partir de la nostra interacció i observació, hem anat acceptant, rebutjant o incorporant certs comportaments i dinàmiques relacionals. Perquè, al cap i a la fi, som nosaltres els que construïm el que entenem per una relació de parella ideal o una relació de parella perfecta: oblida’t de poder encaixar en un ideal que no hagis construit tu mateix.
Això significa que, més que pensar en coses concretes que la teva relació de parella ha de tenir o no, cal que et preguntis i et centris en tu: en conèixer-te a fons per saber què esperes d’una relació de parella, què vols que t’aporti i què esperes aportar. Això si, evita pensar en “què necessites”: les relacions no han de cobrir carències o dèficits, si és així, estàs demanant a l’altra persona que es faci responsable de tu.
És el mateix consell que et dono en l’article sobre dependència emocional i relacions abusives: sigui per saber quina és la teva parella ideal o per evitar trobar-te en una relació abusiva, és imprescindible que abans et coneguis bé i tinguis clar què esperes de les relacions per poder saber si ho reps i si és el que realment desitges obtenir.
Relació de parella ideal: amor complet?
Sternberg va proposar tres elements que considera necessaris en una relació de parella perquè arribin a viure amb el que defineix com amor complet: l’autenticitat, el compromís i la passió.Te’ls explico a continuació. Pensa si en la teva relació hi són presents o si pretens que siguin presents en una futura relació :
- Autenticitat: permetre que cadascú de vosaltres pugui mostrar-se, expressar-se i sentir com ho vulgui fer. Que pugui experimentar llibertat dins de la relació i no sentir-se forçat a fer coses que no vol fer per tal d’agradar a l’altre o que l’altre se senti satisfet. Tenir espai per ser un mateix.
- Compromís: es tracta de mostrar respecte pels pactes que s’estableixen dins de la relació i ser respectuós amb l’altre. Té molt a veure amb la responsabilitat emocional i afectiva, ja que es tracta de tenir cura de les teves emocions i de les emocions de l’altre. Compromís per estar a la relació, en els bons moments i en els no tan bons.
- Passió: relacionat amb l’atracció, la intimitat i connexió i la sexualitat en sentit ampli. El desig per l’altre s’ha de cultivar, mantenir actiu i poder-lo satisfer entre els dos membres de la parella. L’assertivitat sexual i l’autoestima sexual han de ser presents en tot moment.
Saber estar amb un mateix per estar amb algú
Estar amb un mateix no significa estar sol: pots tenir relacions amb companys sexuals, amistats…. Al mateix temps que estàs atent a tu mateix. Cal diferenciar la necessitat d’un temps per fer un dol de saber estar amb un mateix, inclús al mateix temps que mantens una relació de parella.
Aïllar-se de l’entorn o evitar mantenir relacions sexuals amb altres persones no és l’única opció per estar sol. El més important és que trobis la teva manera per prendre consciència del que fas, penses i sents. O en altres paraules: desactivar el mode pilot automàtic amb el qual sovint funcionem i ens fa prendre decisions que, d’altra manera, no prendríem.
Quan et relaciones amb algú, si la cosa no va bé, no només t’has de plantejar com es relaciona aquesta persona, sinó com et relaciones tu. Quines dinàmiques col·labores a generar i mantenir, en què contribueixes en aspectes que consideres positius o negatius, si poses els límits necessaris o la manera com els fas saber…
Quan les relacions no funcionen, no sols hem de mirar l’altra persona amb qui interaccionem, sinó a nosaltres mateixos perquè les relacions són cosa de tots els qui es troben implicats.
Més que buscar la relació de parella ideal, es tracta de dedicar-te temps per saber què vols i com ho vols. Reflexiona sobre el que és per a tu una relació, per conèixer-te i per pensar què n’esperes. En aquest camí, podràs trobar respostes sobre quines són les teves expectatives, patrons que repeteixes en les relacions i maneres d’evitar repetir-los.
Això t’ajudarà a saber que la relació que comencis, és la que dóna resposta al que tu pretens obtenir d’una relació: la teva relació de parella ideal.
Passa a l’acció!
T’has dedicat temps per saber què esperes d’una relació de parella? Fes un llistat de coses que esperes obtenir d’una relació de parella i un altre de coses que necessites que t’aporti. Quan les tinguis, fixa’t en el llistat de necessitats: creus que hi ha alguna que podries aconseguir per tu mateix i que no depengui d’una altra persona? Com podries fer que passi a formar part del primer llistat i que allò que busques no sigui cobrir una necessitat?
