Les relacions no monògames són una opció alternativa a la monogàmia. Impliquen compartir amb algú més que la parella l’afectivitat, la sexualitat o les dues alhora. Hi ha múltiples formes i opcions d’entendre l’amor i les relacions sexuals i afectives, més de les que hem après des de petits.
Com entens tu les relacions i l’amor? De quina manera estimes a la persona amb qui comparteixes la teva relació sexual i afectiva? Estimes com toca fer-ho o ho fas com tu has decidit fer-ho? Què significa per a tu trobar la mitja taronja
Hem crescut en un entorn en què les relacions monògames han estat i encara són la norma. Ho tenim incorporat al nostre sistema de valors: la manera com ens relacionem, les expectatives que dipositem sobre l’altra persona i com entenem la relació en el seu conjunt, són fruit de la seva construcció. Ens han ensenyat a buscar una parella, que la relació sigui estable, viure amb aquesta, formar una família…. i que duri per tota la vida!
Com ja et vaig explicar a “Els teus valors fonamentals. Coneix quins són“, actuar i funcionar en contra dels teus valors o d’una manera poc coherent, pot conduir a experimentar malestar. En el cas de les relacions afectives i sexuals, pots arribar a perdre interès per la parella, no trobar la manera d’activar i augmentar el teu desig sexual o no acabar d’estar a gust amb les teves parelles o companys sexuals.
No tot té a veure amb la monogàmia o la no monogàmia, però és una de les possibilitats a tenir en compte si no trobes una resposta a les preguntes sobre les teves relacions.
Tu, jo…. i altres
La monogàmia és una relació entre dues persones. Aquesta unió es basa en els principis d’exclusivitat i de possessió: es tracta d’una relació de dues persones, que es pertanyen. Tu ets la meva parella i jo sóc la teva.
Això recorda al mite de la mitja taronja: cada persona és representada per una meitat i busca l’altra meitat per formar una taronja. Un cop trobada, la taronja és completa i es crea un sistema tancat: les relacions afectives i sexuals són exclusives entre els dos membres, que per fi estan complets gràcies a l’altre.
A partir d’aquí, s’espera que la relació de parella ens aporti una sèrie de coses a través de la relació, com són amor, atenció, tendresa, compromís, sexe, passió, seguretat, suport, comprensió, estabilitat,… i en un principi, estem disposats a oferir-ho.
Per tant, es determina que hi ha un “tu” i un “jo”. Hi pot haver un “altre”, però sense acord ni consentiment: una infidelitat. A les relacions no monògames, a part del “tu” i el “jo”, es consensua i accepta de manera conscient i lliure que hi ha o hi pot haver “un altre” o “uns altres”.
Però si la construcció de la relació es basa en l’exclusivitat i possessió: on queda la responsabilitat afectiva i emocional i sexual? En el moment en què esperem que sigui l’altra persona qui ens completi, ens aporti o ens cobreixi determinades necessitats, estem parlant d’unes bases diferents. Per això és tan important atendre a la manera com establim relacions i les expectatives que posem en elles (aquí et parlo sobre la relació de parella ideal).
Idees i opinions sobre les relacions no monògames
Avui dia, les relacions no monògames generen curiositat i recel a parts iguals. Hi ha qui s’hi apropa per conèixer-les amb curiositat i amb ganes d’aprendre sobre altres maneres d’estimar i ser estimat i, d’altres, que ho fan amb certa intenció de refermar i defensar la monogàmia.
En tots dos casos, hi ha certes idees que es repeteixen. Aquí et presento les més comunes:
- No s’estimen prou si necessiten altres persones fora de la relació. El mite de la mitja taronja ens diu que només ens pot atraure o podem desitjar la nostra mitja taronja. Però res més enllà de la realitat: estar en parella no significa deixar de sentir atracció, amor o desig vers altres persones.
- Tenen por al compromís: la monogàmia determina que només ens podem comprometre amb una persona. Però, què significa compromís? Compartir un projecte i objectius comuns o renunciar als individuals?
- Són una forma d’infidelitat consentida. Es pensa que una persona pertany a l’altra i es dóna permís per mantenir relacions amb altres persones. En realitat, mantenir relacions sexuals o afectives fora de la idea de parella monògama, és el resultat d’un procés de comunicació i consens en què es prenen decisions de manera lliure, lluny de la idea de permís o possessió de l’altre.
- A les relacions no monògames tot s’hi val. Seria més adequat dir que a les relacions no monògames tot es parla, es decideix de manera conscient i els límits i possibilitats estan clars i són explícits.
Alguns tipus de relacions no monògames
A les relacions monògames es manté l’exclusivitat afectiva i sexual, mentre que a les no monògames aquesta exclusivitat és més flexible segons el tipus de relació que s’estableixi en base als acords de qui les integren. Aquí tens algunes d’elles. No pretenc ser exhaustiva, només apropar algunes idees bàsiques!:
- Relacions obertes: es trenca l’exclusivitat sexual, però es manté l’afectiva. Les persones que formen la relació poden mantenir relacions sexuals amb altres persones sense la presència de l’altre membre.
- Swingers: es trenca l’exclusivitat sexual, però es manté l’afectiva. La idea principal és l’intercanvi de parelles: una parella queda amb una o més parelles i mantenen relacions sexuals entre ells. Poden incorporar elements de les relacions obertes.
- Poliamor: es pot trencar l’exclusivitat sexual, afectiva o ambdues alhora. Dependrà dels pactes que estableixin, podent formar una relació jeràrquica, no jeràrquica, …
- Anarquia relacional: se sol confondre amb el poliamor, però en aquest cas no existeixen jerarquies ni etiquetes. Cada relació és única
- Poligàmia: té una base més cultural o religiosa i a certs països tenen reconeixement legal, podent constituir matrimonis. Pot ser un home amb diverses dones o una dona amb diversos homes. Existeix exclusivitat emocional i afectiva.
Tot i la definició d’unes i altres sobre què fan o deixen de fer, el més important és atendre als mecanismes o procés a partir dels quals construeixen les seves relacions. És a dir, els pactes, acords, límits, excepcions…. que es fan explícits per aconseguir allò que es proposen quan decideixen compartir temps, espais i experiències amb altres persones. L’assertivitat i assertivitat sexual són claus en aquest aspecte.
Revisar la manera que cadascú de nosaltres té d’entendre les relacions, saber si coincideix amb la manera que millor ens fa sentir i si compleix amb les expectatives que ens marquem. És a dir: si és coherent amb el nostre propi sistema de valors que és el que fonamenta la nostra idea de les relacions afectives i sexuals.
Cap opció és millor que una altra. El que ho determinarà és què entens tu per relació afectiva i sexual, què esperes d’aquesta relació, què pots aportar a la relació,…
Establim les relacions en funció de la nostra orientació sexual i d’acord a com ens sentim i vers qui ho sentim. Hem d’evitar perdre’ns en etiquetes, tot i que aquestes ens pot ajudar a conèixer altres possibilitats que, alhora, ens poden obrir noves perspectives.
Passa a l’acció!
Identifica 5 aspectes que esperes que t’aporti una relació afectiva i sexual, sigui monògama o no monògama. Ara pensa en el que aporta l’exclusivitat afectiva i sexual i en el que aporta a una relació la responsabilitat afectiva, emocional i sexual. Quines diferències hi ha entre ells? Quina relació trobes amb els aspectes que has detallat en primer lloc?