Poliamor és mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, sempre amb el consentiment, acord i coneixement de tothom qui hi està implicat. Trenca amb l’esquema de relació monògama i la sexualitat tradicional, però no és més que la posada en pràctica de sentiments i sensacions que van més enllà del que permeten sentir i fer les relacions monògames.
Has tingut algun cop el cor dividit i t’has vist obligat a escollir? De quina manera encaixa en la teva idea de relació el poliamor? Per quin motiu creus que hi ha experiències que solament vols compartir amb una persona?
El poliamor està de moda i, tot el que està de moda, corre el risc veure com el seu significat real queda desdibuixat. És molt habitual trobar qui el confón amb una relació oberta, amb intercanvi de parelles, amb llibertinatge o amb absència de límits i normes.
Com amb totes les sexualitats alternatives i formes de relació no monògama, els prejudicis i les idees preconcebudes prenen el protagonisme. Això fa que no acabem de connectar per entendre què són realment i això ho podràs fer si trobes quina relació tenen amb tu.
Poliamor com a trencament de l’esquema tradicional
La no monogàmia és una opció alternativa a la monogàmia, una manera alternativa de relacionar-te. A la monogàmia, les normes i dinàmiques es donen per suposades: dues persones formen una relació i tenen exclusivitat afectiva i sexual, amb l’ideal que sigui per tota la vida.
En el poliamor això salta pels aires per tornar a tocar a terra. Llavors, les persones que formen la relació, decideixen quins seran els compromisos, les normes, possibilitats i límits de la relació. Siguin tres, quatre o les persones que siguin en cada moment.
La flexibilitat per revisar i adaptar els pactes a cada moment personal i de la relació, sempre hi és present, al mateix temps que la responsabilitat emocional i afectiva i sexual. Per aquest motiu, l’abús, la manipulació o actuació per obtenir un benefici individual no hi tenen cabuda.
En aquest sentit, entendre el poliamor com un mitjà per poder mantenir relacions amb altres persones mentre es té una relació principal, és una molt mala manera d’entendre’l i excessivament superficial.
Estic preparat per una relació poliamorosa?
La sexualitat és una dimensió fonamental de la personalitat, que abraça l’afectivitat i la sexualitat a les relacions. Estar o no preparat per una relació poliamorosa, dependrà de què entenguis per una relació, els teus valors fonamentals, els tabús i creences que influeixen en aquest concepte.
El poliamor és una opció que permet donar resposta a les teves necessitats individuals i trobar un equilibri. Hem crescut amb el model de relació monògama i això pot generar conflictes personals: perquè la monogàmia ens diu que només podem estimar i mantenir relacions sexuals amb una persona al mateix temps, en el mateix espai temporal.
Les relacions obertes i swinger trenquen amb l’exclusivitat sexual, però no amb l’afectiva. El poliamor et dóna la possibilitat de trencar amb les dues: pots estimar a més d’una persona alhora i mantenir relacions sexuals amb més d’una persona.
És molt possible que sigui necessari enfrontar-te a pors, com pot ser sentir-te estigmatitzat, jutjat o incomprès pel teu entorn. Per això, abans de prendre una decisió, has de tenir clar quines són les teves expectatives i desitjos. És el que et donarà la seguretat necessària i confiança en tu mateixa per fer un pas endavant.
Però no és un consell que et doni només per plantejar-te una relació poliamorosa o no monògama. També és un procés que hauries de fer quan esculls mantener una relació monògama tradicional. L’única diferència està en què, en aquest darrer cas, si trobes la mitja taronja no serà necessari donar explicacions a ningú ni et sentiràs jutjat.
Reaprendre a estimar per trobar la teva manera
Reaprendre a estimar és necessari per estimar com tu ho vols fer. Perquè ens han ensenyat a estimar a una sola persona alhora. Es tracta de qüestionar la idea que podem trobar tot el que desitgem i esperem d’una relació en una única persona: seguretat, satisfacció, sorpresa, novetat, seguretat, comprensió, suport, passió, …
Que una relació funcioni, té a veure amb el fet que totes les persones implicades gaudeixin i trobin el que esperen d’una relació. Sense patiment, dolor ni abús. Es tracta de compartir interessos, sense forçar ni obligar de cap manera.
Una de les preguntes més comunes és per voler saber quin tipus de relacions poliamoroses existeixen. Tot i els múltiples noms i etiquetes que se’ls pot posar, el concepte de jerarquia és comú a tots:
- Poliamor jeràrquic: existeix una relació principal i les altres relacions són secundàries. La principal compta amb una sèrie de privilegis o tracte prioritari per sobre de les altres. Un exemple seria tenir un fill en comú o viure amb la primària, però no amb les secundàries.
- Poliamor no jeràrquic: al contrari que el jeràrquic. Aquí totes les relacions tenen els mateixos privilegis i prioritats.
No existeix una estructura base per una relació poliamorosa, sinó que són les persones implicades qui la defineixen. Dependrà de com es pacti l’exclusivitat, l’orientació sexual, amb qui es vulgui compartir els diferents projectes personals, el compromís de permanència i nivell d’implicació …
Pot semblar complicat. I segurament ho és, però més que buscar fer les coses fàcils o viure d’una manera corrent, es busca sentir-se complet i satisfet amb les opcions que s’escullen. És més: és escollir de manera conscient amb qui et vols relacionar i de quina manera.
Crear una xarxa de relacions íntimes amb sinceritat, complicitat i compromís, pot ser el que tu desitges i necessites per gaudir de l’amor i la sexualitat com realment ho vols fer.
Tingues en compte que és una opció que s’ha de prendre amb ple coneixement i sinceritat. El poliamor, igual que una relació swinger o oberta, no és gens recomanable plantejar-la quan la relació no està funcionant o esteu passant una crisi. És necessari ser molt conscient de les motivacions i intencions que es persegueixen plantejant aquest tipus de relació o qualsevol altra.
Les relacions no monògames i sexualitats alternatives plantegen molts debats, dubtes i judicis. Però el més important és que siguis coherent i conseqüent amb el que sents i esperes de les relacions.
El poliamor no va de promiscuïtat ni de persones insegures o amb por al compromís. Tot al contrari: la seguretat en un mateix i el compromís són fonamentals.
Pensa en com les diferents opcions que pots conèixer poden encaixar en la teva forma de viure i pensar. És com aconseguiràs ser feliç de la manera que tu ho vols arribar a ser.
Passa a l’acció!
Pensa en quina és la teva relació afectiva i sexual ideal. Què vols que t’aporti i què vols aportar? Quanta atenció necessites i esperes oferir? De quina manera faries que formés part de la teva vida quotidiana? De quina manera et planteges compartir l’afectivitat i sexualitat amb altres persones? Defineix els teus límits i possibilitats en aquesta relació.
