Les sexualitats alternatives són una opció, tan vàlida com la sexualitat entesa de la manera més tradicional, amb la que la majoria de nosaltres hem crescut i hem tingut com a model. Són una altra manera de viure la teva sexualitat. T’animes a descobrir les claus de les sexualitats alternatives?
Creus que podries incorporar noves pràctiques a la teva sexualitat? A vegades sents curiositat per investigar en pràctiques sexuals diferents de les que fas? Quines implicacions tindria en tu explorar en les sexualitats alternatives?
Fetitxismes, swinger, BDSM, parafílies… Cada cop en sentim més a parlar, a algú que ho practica o que coneix a algun amic d’un amic que hi ha ficat el cap….
I segueix sent així perquè, tot el que és alternatiu o no convencional, sovint és difícil de visibilitzar per tabús i prejudicis: les parafílies tenen mala fama i sovint es fiquen totes en el sac dels trastorns o patologies; l’intercanvi de parella es veu com un salvavides per parelles que estan avorrides d’elles mateixes; el BDSM és per gent amb problemes emocionals i frustracions; els fetitxistes necessiten fer coses estranyes per excitar-se.
Què són les sexualitats alternatives?
Són les pràctiques sexuals que surten de la sexualitat convencional: sexe entre dues persones, normalment seguint la seqüència preliminar – penetració – orgasme – finalització, sense introduir gaires estris o persones a la relació. Qui practica BDSM li diu sexe vainilla, amb cert to pejoratiu: per ser poc atrevit, avorrit, com el sabor de gelat a vainilla.
A diferència del que passa amb la sexualitat convencional, respecte a les sexualitats alternatives hi ha tot un conjunt d’idees preconcebudes. Normalment, aquestes idees es basen en experiències personals o interpretacions influenciades pels propis valors, creences i tabús de qui les explica o les fa.
Per això, et proposo que més que fixar-te en la seva definició, atenguis a la manera com aquestes pràctiques encaixen en la teva manera d’entendre la sexualitat. Fixa’t en com et fan sentir i si et desperten curiositat.
I, si busques informació o en sents a parlar, contrasta-ho, perquè cada persona explica i entén les experiències en funció de la seva visió, pel que el biaix sempre hi és present.
Són millors les sexualitats alternatives?
No es tracta de competir ni enaltir determinades practiques sexuals. Es tracta de prendre consciència sobre què t’agrada, com vols gaudir i amb qui de la teva sexualitat, de com aconsegueixes la satisfacció i el plaer sexual.
Però si una cosa tenen en comú i té un valor enorme, és la responsabilitat sexual que es posa en joc: fan que facis valdre la teva sexualitat, que identifiquis i reconeguis què n’esperes i et permetis gaudir de les experiències sexuals com tu ho vols fer.
Això significa que hi ha una alta autoestima sexual i assertivitat sexual, perquè tens els teus límits i desitjos identificats i els expresses i explores obertament.
La sexualitat més tradicional, com ja la tenim incorporada, la donem per suposada. Les sexualitats alternatives impliquen un pas més, un esforç que va en la direcció de:
- Tenir clar què vols obtenir de les relacions sexuals i fer-ho saber amb qui ho comparteixes
- Escollir de manera lliure, consensuada i consentida les pràctiques i les persones amb qui les comparteixes
- Mantenir una comunicació clara i sincera amb qui comparteixes les experiències
- Llibertat per escollir les pràctiques i companys sexuals
- Determinar i fer conèixer els límits als companys sexuals.
Per exemple, a les relacions i pràctiques de BDSM hi ha tres principis bàsics: les relacions han de ser segures, prudents i consensuades. Sembla obvi, no? A la sexualitat convencional, això es dóna per suposat, però al BDSM són tres condicions que es fan explícites: si no hi ha seguretat, si algunes de les persones implicades no té capacitat per decidir o proposa pràctiques per les quals no té prou capacitat o no hi ha consentiment explícit, no hi ha relació ni pràctica.
Un altre aspecte rellevant és la relació que tenen les fantasies sexuals amb les sexualitats alternatives. Hi ha estudis en què s’ha explorat sobre el contingut de les fantasies sexuals, on la majoria de persones que hi han participat són monògames i reconeixen que incorporen pràctiques alternatives: trios, submissió, dominació, intercanvis, parafílies, fetitxismes…. Que no incorporen a la seva rutina sexual “real”.
Potser les fantasies sexuals estan intentant dir alguna cosa… o també poden ser elements que quedant-se al terreny de la fantasia sexual poden resultar igualment excitants per compartir amb la parella o companys sexuals.
Viure en una bombolla
Cada cop és més habitual sentir parlar de sexualitats alternatives, però encara s’està lluny de poder-ho fer sense por al rebuig o a sentir-se qüestionat. Encara passa que la línia que separa la curiositat i el judici és molt fina i se sobrepassa fàcilment.
És un sentiment contradictori: has trobat una manera de viure la sexualitat que t’apassiona i t’aporta satisfacció, és una cosa positiva que voldries que tothom pogués conèixer, compartir i tenir l’opció de provar. Però alhora saps que no tothom està disposat a comprendre i acceptar opcions que van més enllà de la sexualitat convencional.
Això passa perquè la manera com entenem la sexualitat té molt a veure amb els valors fonamentals i hi ha certes pràctiques que poden qüestionar-los, el que implica una revisió per poder acceptar les sexualitats alternatives: poden implicar una revisió del concepte de sexualitat, plantejar-se una relació no monògama, obrir la relació de parella, incorporar elements que poden qüestionar la personalitat, fer visibles preferències que creiem no poden ser compreses per l’entorn…
Hem crescut en una societat i entorn cultural en què que els missatges són clars: la sexualitat és sexe, entès com un acte físic, entre dues persones en la intimitat. Aquesta idea, sovint s’acompanya de vergonya i inseguretat per no expressar el que realment esperem, desitgem o volem experimentar i incorporar a les nostres relacions sexuals.
Moltes persones viuen la seva sexualitat amb por o vergonya a què se sàpiga quines són les seves preferències. El malestar pot derivar en una disminució del desig sexual, de dificultats per gaudir de la intimitat o frustració per no trobar a algú que les pugui comprendre i amb qui compartir la seva sexualitat.
Sovint es renuncia a la part “alternativa” de la sexualitat, perquè és una solució més fàcil per distanciar-se del patiment que es pot experimentar.
Per això, si et ressona algun d’aquests temes, identifica què esperes de la teva sexualitat, què vols que t’aporti, què vols allunyar i amb qui ho vols compartir. Sempre que es mantingui el respecte, seguretat i llibertat teva i la dels altres, endavant!
Tingues això clar: “els que miren, mengen pipes”
La manera com les persones podem viure la sexualitat, és un regal. Som uns privilegiats, ja que a poques espècies animals el sexe va més enllà de la finalitat reproductiva. Explorar, conèixer, acceptar, incloure, descartar, rebutjar, posar en qüestió,… Són algunes de les decisions que pots prendre amb relació a la teva sexualitat.
Els límits els poses tu, però encara més important és que els límits estiguin d’acord amb el que tu realment vols fer, deixar de fer o començar a fer.
Igual en uns anys es pugui parlar de sexualitat, sense l’etiqueta d’alternativa o no convencional. Serà senyal que, encara que no ens agradi o compartim interès pels gustos d’altres persones, ens agrada i ens reconforta saber que cadascú pot viure la sexualitat com desitja fer-ho.
Poder dir: allò que fas no és del meu gust o no m’interessa, però m’agrada que ho puguis fer.
Passa a l’acció!
Pensa en la informació que tens sobre les sexualitats alternatives i escriu-la. De totes elles, quina creus que és informació real i quina creus que prové de prejudicis? Com encaixa en la teva manera de viure la sexualitat aquestes idees i la possibilitat d’explorar en les sexualitats alternatives?
