Obrir la relació de parella és una decisió que qüestiona la idea de monogàmia o relació tancada. Obre un camp enorme de possibilitats i experiències, però també implica revisar la manera com t’has relacionat fins ara amb les parelles que hagis tingut i viure noves sensacions. Us explico algunes coses que haureu de tenir en compte.
Mantens una relació i esteu pensant a obrir-la? Sentiu curiositat i inquietud a parts iguals? O li vols plantejar a la teva parella i no saps per on començar?
Posar la monogàmia en pausa, deixar-la enrere o donar-vos l’oportunitat de provar altres maneres d’estimar i de gaudir de la sexualitat. Cap decisió ha de ser dràstica: la flexibilitat i el respecte pels temps i decisions personals sempre ha d’estar per davant de tot.
Si esteu en aquest punt us pot ajudar aquest article. Tenir una mica més d’informació sobre què implica aquesta decisió i com tirar-la endavant. El que explico aquí és útil tant si ara mateix no mantens cap relació com si estàs en parella.
Preguntes per obrir la relació de parella
Com t’explico a “Relacions no monògames“, hem crescut amb la idea que les relacions han de ser monògames i ens han ensenyat que és el model de relació al que hem d’aspirar: trobar la mitja taronja. I, com amb tot el que implica sortir de la norma, comporta un esforç addicional.
En aquest cas, voler obrir la relació implica revisar el pacte de parella, els valors individuals sobre què s’entén per una relació amb implicació afectiva i sexual, amb quines persones de l’entorn es compta per compartir-ho o tenir suport, iniciar noves rutines i maneres de funcionar… És com un sotrac, un sacseig a la vostra relació de parella.
I quan hi ha un sacseig, les coses es mouen de lloc i s’ha de tornar a endreçar. Però en aquest cas, algunes coses és col·locaran de manera diferent.
Aquí proposo algunes preguntes per fer-vos, tant individualment com en parella, i que us poden ajudar a obrir la perspectiva o, fins i tot, a fer algunes primeres passes:
- Com defineixes una relació sexual i afectiva?
- De quina manera encaixa l’exclusivitat sexual i afectiva en la teva manera d’entendre la relació?
- Com et sentiries en una relació en la qual l’altra part sent afecte per altres persones? Com et sentiries en fer-ho tu?
- Com et sentiries en una relació en la qual l’altra part compartís la seva sexualitat amb altres persones? Com et sentiries en fer-ho tu?
- Què has trobat a faltar en les relacions que has mantingut fins ara o mantens actualment?
- Quan penses a obrir la relació, com creus que seria el seu funcionament i persones implicades? (exclusivitat, jerarquia, només homes, només dones, tipus de relació amb cadascú…)
Són només algunes preguntes que us podeu fer i les respostes han d’anar en la línia que es tracti d’un benefici per la parella, per la unió, no com un benefici individual. En tot aquest procés, la responsabilitat afectiva i emocional i sexual són claus.
Passos fonamentals per obrir una relació de parella
A l’exclusivitat sexual i afectiva se li dóna un pes fonamental en la nostra societat i en la manera com ens relacionem. Però, què passaria si en comptes de funcionar d’acord amb l’exclusivitat ho féssim des de la responsabilitat afectiva i emocional i sexual?
A l’hora de plantejar-se obrir la relació de parella, el més important és no tenir pressa i parlar-ho tot. La confiança, el respecte, la comprensió i la complicitat amb qui ho vols compartir és essencial. És el que us permetrà saber quan és el millor moment, amb plena consciència, llibertat i sense coerció.
És molt important aquest aspecte, ja que hi ha parelles que prenen la decisió en moments difícils de la relació, plantejant-ho com la solució a un problema: quan hi ha hagut una infidelitat, hi ha un baix desig sexual, s’està a punt de trencar la relació, existeix un distanciament…
Obrir la relació pot implicar compartir afectivitat i sexualitat o ambdues amb altres persones, a part de la parella actual. Això significa revisar i modificar el contracte de parella: quines són les condicions, límits i possibilitats en la vostra relació de parella. Segurament fins ara hi ha hagut aspectes que heu fet explícits (per exemple, que no es pot ser infidel), però d’altres que han estat implícits, que s’han donat per suposat i ara s’hauran de revisar.
Revisar el contracte és una possibilitat. Us permet fer explícits i negociar els vostres límits i desitjos, preveure estratègies per gestionar la gelosia, en quins espais i moments es donarà aquesta nova realitat, entre altres temes. L’assertivitat aquí serà clau, ja que permetrà parlar obertament sobre determinats temes de manera honesta, sincera i transmetent el que realment desitges i les emocions que et fa experimentar (alegria, felicitat, por, ansietat, inseguretat…).
Res és definitiu: tingueu sempre present la flexibilitat
Igual que podeu mantenir una relació monògama i uns plantegeu obrir la relació, podeu tenir una relació no monògama i tancar-la. O obrir-la o tancar-la de manera puntual.
Tingueu clar que les coses no són inamovibles ni definitives. La flexibilitat i capacitat d’adaptació a cada moment és vital per gaudir de les relacions. Hi ha moments a la vida en què hi ha situacions que ens poden fer sentir més predisposats o còmodes que d’altres.
Hi ha relacions poliamoroses que passen per moments en què la relació és de dues persones i no tenen intenció de conèixer a ningú més. O parelles swinger que decideixen aturar els intercanvis de parella perquè volen fer altres coses en parella.
Definir-se com a relació no monògama, en qualsevol de les seves modalitats, no implica una obligació. Igual que no ho ha de ser definir-se com a monògam. És un compromís personal amb la satisfacció, benestar i felicitat i només tu saps com i quan trobar-la.
Obrir la relació pot fer por i tenir els seus riscos, però, les relacions monògames no en tenen? Cap mena de relació garanteix que tot funcioni i vagi tal com esperem. La perfecció no existeix.
La infidelitat, la gelosia, les inseguretats, la por, la incertesa… sobrevolen totes les relacions afectives i sexuals.
Deixeu enrere idees preconcebudes i mites sobre les relacions no monògames i construïu la vostra: com espereu sentir-vos, què espereu rebre de la relació i què esteu disposats a donar, quines persones voleu incloure, quines coses voleu evitar…
Trobeu la vostra definició de relació afectiva i sexual, que doni resposta a les vostres necessitats i desitjos, de manera lliure, flexible i consensuada.
Passa a l’acció!
Estiguis o no en una relació de parella, si et planteges tenir una relació no monògama o obrir la relació, quines són les coses que esperes que t’aporti? Pots pensar en emocions, experiències, possibilitats d’assolir objectius i desenvolupar projectes personals, …
Ara pensa en els teus valors fonamentals sobre les relacions afectives i sexuals: com et fa sentir el fet de proposar-te aquesta possibilitat? Hi ha algun dels teus valors que caldria revisar?
