La intimitat i la connexió a una relació no apareixen del no-res. Sorgeixen quan l’excitació i la passió de l’inici es calma. La intimitat i la connexió tenen a veure amb el fet de decidir un cop rere un altre estar al costat de la persona amb qui mantenim la relació.
De quina manera poseu en joc la intimitat en la vostra relació? Què feu per augmentar la vostra connexió? Com us sentiu després de passar un temps separats?
La intimitat i la connexió a la relació de parella, inclús amb persones significatives del nostre entorn, no és fruit d’un dia. Es tracta d’una decisió que prenem per compartir espais, moments, idees, pensaments i emocions amb una altra persona. Es podria dir que es produeix certa rutina en la qual la sensació de familiaritat i proximitat amb l’altra persona, ens apropa a ella i ens fa sentir a gust.
Aquesta aproximació a l’altre, fa que revelem aspectes personals que no fem saber a altres persones del nostre entorn. Amb el temps, anem coneixent cada cop amb més profunditat a l’altre, tant les seves virtuts com aspectes que podem considerar com a defectes.
Casar la independència amb la intimitat i connexió a la relació
El distanciament entre els membres de la parella no ha de ser el motiu per una pèrdua d’intimitat i connexió. El problema està en la manera com es construeix aquesta distància. Perquè a una relació es pot estar amb algú constantment, però alhora experimentar una sensació de soledat insuportable.
En funció de com es construeixi la intimitat i la connexió a la parella, es podrà mantenir la sensació de llibertat, independència o autonomia que cadascú dels membres de la parella necessiti.
Un dels riscos de la intimitat i la connexió a la parella, és que es converteixin en fusió. Això limita greument la independència i autonomia: la individualitat. Si dues persones estan fusionades, ja no hi ha possibilitat de connexió, perquè no existeix distancia entre elles, el que obre un escenari diferent, com una relació tòxica.
Per aquest motiu, a una relació estable pot ser necessari dedicar temps a què cadascú se centri en ell mateix per desenvolupar la intimitat, fer-la crèixer i augmentar la connexió. Això implica agafar distància, separar-se de manera prudent de la parella.
No hi ha una bona manera de fer-ho, sinó que sou vosaltres qui heu de trobar quins poden ser els millors espais i moments per fer-ho, a partir del que necessiteu com a persones individuals i com a parella. Pot ser tan senzill com acordar unes hores a la setmana per fer coses per separat, fins a passar part de les vacances cadascú pel seu compte, viatjar amb altres persones …
Cada persona té el seu temps i els seus requisits per permetre a una altre accedir a la seva intimitat. Per tant, cada relació té els seus temps. És important respectar la individualitat, temps i decisions de l’altre. Per això, tingueu clar que el fet que un s’obri, no ha de representar cap obligació per a l’altra part. Llavors ja no estaríem parlant d’intimitat, sinó d’intromissió en la seva intimitat.
La intimitat i la connexió en la relació poden ser enemics del desig sexual
El risc de la intimitat i la connexió pel desig sexual, és que acabin funcionant com antiafrodisíac.
Perquè el desig, en part, s’alimenta de voler allò que no tenim o que no ens és fàcil obtenir, és com un impuls que ens mobilitza per atansar el que no tenim. Per això és important que cada membre de la relació tingui espais diferenciats o que pugui separar-se de l’altre. Poder mantenir una distància que permeti trobar a faltar a l’altre. Tenir la sensació de desitjar veure, tocar, a l’altre.
La comunicació assertiva és clau per mantenir una bona relació de parella. Inclosa la sexualitat en la parella. Amb una bona comunicació és com podreu explorar la vostra sexualitat amb llibertat. La intimitat i la connexió seran els vostres grans aliats per ajudar-vos a compartir els vostres desitjos, fantasies i anhels.
Parlar, compartir espais, pensaments, emocions… Són maneres de compartir la vostra intimitat i connexió. Però el cos és una de les maneres de comunicar que més les implica, ja que es posen en joc aspectes relacionats amb la sexualitat i el desig sexual, que de manera general es reserva a la relació més íntima. En el cas de les relacions monògames, a la parella.
Mantenir relacions sexuals no es redueix a un acte físic, sinó que pot ser un mitjà per expressar el desig d’intimitat. Emocionalment et pots sentir més segur expressant amb el cos que amb les paraules, menys vulnerable. Perquè l’assertivitat sexual no és innata i ens pot ser més fàcil expressar amb el cos.
Jocs preliminars que ni comencen ni acaben
Una manera de mantenir la intimitat i la connexió són els jocs preliminars. No entesos com l’estimulació prèvia al coit clàssic. Els jocs preliminars són mirades, complicitat, missatges, bromes, carícies, una manera sensual de dir les coses… Són el que et mantenen connectada amb l’àmbit eròtic.
Es podria dir que són més un estat d’ànim que un seguit de tècniques i activitats sexuals: un estat d’ànim que et predisposa a permetre que la teva ment treballi per excitar el teu cos. Perquè sense l’estimulació emocional no hi ha excitació: el cos i la ment estan connectats.
Hem de conèixer a la nostra parella, reconèixer la seva manera de comunicar-se. Perquè no només es comunica amb el llenguatge verbal, el llenguatge no verbal també hi juga un paper molt important i més en el context d’una relació afectiva i sexual.
A una relació, la intimitat i la connexió s’aconsegueix a partir del contacte repetit, de veure’s amb la persona estimada, de tocar-se, compartir experiències, confidències… Es tracta d’un procés en el qual us aneu coneixent pel que és visible, per les revelacions íntimes que un pot fer a l’altre o per intuïcions.
El perill de la intimitat i la connexió és la fusió, que no deixa espai pel desig ni per l’enyorança de l’altre. Per això, conservar, respectar i crear espais a part de la relació de parella és una manera d’enfortir-les, perquè és com us podreu trobar a faltar, generar interès per allò que fa o deixa de fer l’altre. La distància genera sentiments contradictoris que activen el vincle.
Passa a l’acció!
Pensa en la intimitat i connexió que mantens a la teva relació de parella. Fes un llistat de coses que fas o feu per mantenir –les, fer-les créixer o solucionar conflictes que puguin sorgir amb relació a aquests conceptes. Del llistat que has detallat, quins aspectes tenen a veure amb el fet de voler mantenir la teva individualitat, amb voler augmentar-les o posar distància? Et crida l’atenció alguna de les respostes que has donat?
