Perdonar-se a un mateix, és resoldre per poder avançar. Junt amb el perdó, l’autocompassió et permet ser amable amb tu mateix quan les coses no surten com esperaves, quan experimentes sensació de fracàs, frustració o decepció. És donar-te l’espai que necessites per donar importància al que sents i al que penses sobre tu per seguir endavant.
Hi ha situacions què no han anat bé en el passat i, avui dia, encara et retreus el que vas fer o deixar de fer? Creus que perdonar és senyal de debilitat? Penses que hi ha coses que sempre et surten malament? Creus que facis el que facis, sempre et seguiran sortint igual de malament?
Quan vaig conèixer el concepte d’autocompassió, la veritat és que em va tirar una mica enrere. Però quan vaig entendre el seu significat, el prejudici que tenia va canviar totalment. El seu significat té molt a veure amb com cuidem la teva pròpia autoestima i com gestionem les nostres emocions.
L’autocompassió és una manera de demostrar-te comprensió. Va de tractar-te a tu mateix amb amabilitat, evitant les crítiques destructives, les exigències i els judicis per les coses que fas, penses o sents. No té res a veure amb dramatitzar o recrear-te en les emocions que no et fan sentir bé. Al contrari: pretén que atenguis de manera més conscient al que penses i sents sobre tu mateix, per millorar la manera com et valores.
És més fàcil perdonar als altres que perdonar-se a un mateix
És important tenir-la en compte, ja que sovint som més compassius amb els altres que amb nosaltres mateixos.
Quan la parella, una amistat, la família o companys de feina s’equivoquen en alguna cosa o no aconsegueixen fer el que es proposen, no els hi diem: no t’has esforçat prou, és que no sé perquè ho intentes si ja saps que no ets capaç, no segueixis per aquest camí perquè no en trauràs res, … Solem ser més empàtics, més amables amb els altres que amb nosaltres mateixos. Inclús els animem a seguir intentant el que es proposen.
Però quan es tracta de nosaltres mateixos, ens convertim en els jutges més estrictes i intransigents possibles. Acostumem a exigir-nos més a nosaltres mateixos que als altres. Això fa que focalitzem sobre les coses que no se’ns donen tan bé i deixem de mirar aquelles en les que podem sobresortir de manera excel·lent.
Per exemple, recorda quan alguna cosa important que hagis fet per tu mateixa a la feina i que hagi sortit bé. O quan has organitzat alguna cosa amb els amics i t’has encarregat només tu de fer-ho.
La gent de l’entorn et felicita, t’agraeix l’esforç que has fet, et reconeix la feina i la implicació. És possible que responguis amb comentaris semblants a “no ha estat per a tant”, “és el que havia de fer”, “qualsevol ho hauria fet millor”? I què et dius quan les coses no surten tan bé com esperaves? Et dius comentaris com “ja sé que no podria fer-ho” “no ho hauria d’haver intentat, no sóc capaç” “no valc per fer això”?
Perdonar-se a un mateix, significa deixar de ser excessivament exigent amb tu mateix.
El teu pitjor jutge, ets tu
El judici és molt ràpid, pràcticament automàtic. Estem acostumats a focalitzar en els aspectes negatius de les experiències i els hi donem un espai molt important. Un espai que traiem als aspectes positius, que queden en un segon pla, a vegades quasi imperceptible. I aquesta interpretació de les experiències, té una gran influència en l’autoestima, l’autoconfiança i en la teva experiència emocional. Tot això, afecta el teu benestar.
Aquesta manera de processar les experiències, té molt a veure amb les creences limitants, que són generalitzacions que cada u fa sobre si mateix i sobre l’entorn en què viu. Són limitants perquè es focalitzen en aspectes negatius amb relació a la teva identitat i les teves capacitats. Així, et poden estar recordant que no ets capaç d’afrontar les situacions com voldries, que no afrontes les situacions com se suposa que ho hauries de fer, … I a més, ho extrapolen a totes les situacions assenyalant que aquestes coses et passen “sempre, mai, amb tot, amb res, …”. Està clar que la compassió no és una qualitat de les creences limitants.
Perdonar-se a un mateix per créixer en les relacions
L’autocompassió et poden ajudar a comprendre que les coses que tu fas no tenen per què sortir sempre malament. I si sovint no surten com esperes, que no sigui un motiu per jutjar-te: que sigui un motiu per aprendre i créixer.
Amb relació a aquesta darrera part, hi ha un altre factor important: el perdó. Aquest pot ser amb tu mateix i respecte als altres. Perdonar-te a tu mateix, et permet acceptar que et pots equivocar i així, poder avançar. Evita que et quedis atrapada en experiències que no et permeten experimentar benestar i, alhora, et porta a acceptar les situacions que s’han donat, les conseqüències per poder aprendre i seguir endavant.
Dóna una ullada a “Kintsugi: l’art de superar les ferides”. La manera d’entendre la importància de les ferides, té molt a veure amb el que t’estic explicant. Amb perdonar-se a un mateix i aprendre de les experiències.
I també és important que puguis perdonar a persones del teu entorn, perquè aquest pas et permet viure sense ressentiment ni ràbia. Tingues en compte que perdonar no significa deixar passar, treure importància o donar el poder a una altra persona.
Perdonar vol dir estar en pau amb tu mateix, treure’t una molèstia que et fa experimentar malestar. Alhora, li treus el poder a l’altra part per seguir influenciant en el teu benestar. Recorda que perdonar no et compromet a fer res vers l’altra part, és una acció que podria ser molt egoista.
Afirmar que la perfecció no existeix és fàcil. El més complicat és aplicar-ho a un mateix i no comparar-nos amb un ideal que no aconseguim mai.
L’autocompassió et permet desenvolupar la teva paciència, comprendre’t d’una manera més amable, realista i ajustada a la realitat de les teves pròpies capacitats.
Alhora, si ets més amable amb tu mateix, desenvoluparàs una major empatia i et mostraràs amb menys barreres als altres, més transparent. T’acceptaràs tal com ets, tal com penses i com experimentes les teves emocions.
Passa a l’acció!
Recorda o pensa en una situació actual en què les coses no hagin anat com esperaves. Que el resultat fos el que va ser o el que ha estat, què té a veure amb tu? Quins missatges t’has donat o què has pensat? Després de llegir l’article, creus que has estat autocompassiu o el jutge més estricte que hi ha?
