L’egoisme a les relacions és entès com un aspecte negatiu. I també en el comportament de les persones. I és que l’egoisme portat a l’extrem no és positiu, ni per qui ens rodeja ni per nosaltres mateixos. Però, l’egoisme en una mesura justa, ens pot beneficiar. Al cap i a la fi, és l’amor que sentim cap a nosaltres mateixos el que ens fa aconseguir gran part de les coses que desitgem.
Quants cops has posat els interessos o necessitats d’altres persones per sobre dels teus? Quants favors has fet sense esperar res a canvi? T’ha passat algun cop que has necessitat ajuda i no l’has demanat o no has rebut el que esperaves d’altres persones?
La definició de diccionari de l’egoisme, no el deixa en bon lloc: es tracta d’un excessiu amor per un mateix que només permet atendre al teu interès, encara que impliqui dany a altres persones. Però cap extrem és recomanable a les relacions personals. Igual que l’egoisme no és desitjable, l’altruisme tampoc. Un centra l’atenció en un mateix deixant de banda als altres i, l’altre, centra l’atenció en els altres deixant-se de banda a un mateix.
Les relacions interpersonals necessiten equilibri, moderació i mesura. A totes i sense excepció. Potser el cas més clar és el de les relacions de parella, en la que aquests principis són clau per mantenir el respecte mutu i la simetria entre les persones que la integren, evitant relacions abusives i de dependència emocional.
Egoisme a les relacions personals i ser responsable
Ser egoista no té per què ser sempre un comportament negatiu o a evitar. Per diferenciar els comportaments egoistes que poden ser positius o negatius per a tu i per les persones del teu entorn, és necessari identificat els motius, les motivacions que defineixen el comportament concret.
Dedicar-se un temps personal, de descans, per desconnectar, per cuidar-se… És un comportament tant egoista com necessari quan tenim un ritme de vida accelerat, ple de responsabilitats i obligacions. Aquest tipus d’actituds i comportaments poden contribuir enormement a augmentar la nostra autoestima, cuidar el nostre cos, carregar-nos d’energia per seguir el ritme, trobar altres maneres de funcionar més saludables …
Pensa en una relació de parella i els motius que et porten a mantenir aquesta relació. Seria la resposta que donaries a la pregunta : Per a què mantinc aquesta relació de parella?
Les respostes poden ser molt variades: podem estar a una relació de parella perquè volem donar tot el nostre amor a una altra persona, abocar tota la nostra capacitat d’estimar, de tenir cura, dedicar-hi la nostra atenció…. O per altres motius, com voler estar acompanyats, tenir una companyia sexual estable, compartir projectes de futur per fer coses que sols no ens atrevim a fer…
Els motius que cadascú pugui tenir, poden ser més o menys egoistes. És a dir, que poden estar més o menys relacionats amb una intenció de guany personal. La importància està en que qualsevol de les respostes que donis, et tinguis en compte a tu. I en cas de trobar-te a una relació, que hi hagi un equilibri entre el que tu aportes i el que pot aportar l’altre.
Perquè no fem les coses de manera desinteressada, sinó que tots els nostres actes tenen una motivació i tenen una intenció més o menys explícita. És a dir, sempre hi ha motius pels quals decidim fer o deixar de fer les coses. Per exemple, pots cuidar a l’altra persona perquè et dóna una gran satisfacció: ho fas pel benefici de l’altre però alhora també pel teu.
El problema és quan fem les coses de manera suposadament altruista, però esperem que l’altre ens ho torni. En el cas de l’exemple, cuidant-nos quan ho necessitem. Veus on hi ha l’egoisme? Per això no sempre qui més dóna és el més altruista, ni qui més rep és més egoista.
Relacions tòxiques i egoisme a les relacions
Hi ha persones que pretenen mantenir relacions de parella per obtenir un benefici, sigui material o no. Es tracta de persones que no pretenen compartir, créixer, experimentar, descobrir… amb la parella, sinó que pretenen fer-se valer, dominar i veure’s beneficiats en aspectes purament personals que els repercuteixin i beneficien directament i exclusivament a ells.
Poden estar motivats per ànsies de poder, de dominació, de reconeixement, per tenir un estatus social (com el de persona casada)… Buscant sempre el benefici individual.
Aquí és on trobaràs la importància de ser una mica egoista, de pensar en tu: perquè si tu no et pares a pensar en tu mateix, en el que esperes, el que desitges, com ho esperes rebre… és molt possible que acceptis allò que l’altra persona t’ofereix, sense més: allò que l’altra persona t’aporti, ho faràs teu i ho acceptaràs. Però, i si no és el que realment et fa feliç? Aquí es troba el risc de les relacions tòxiques, en les quals es generen dinàmiques abusives i de dependència emocional.
Recorda que a les relacions de parella, són dues persones les que generen les dinàmiques de la relació. Però, per altra banda, per desmuntar-ho només és necessari que un de vosaltres ho vulgui fer. Per aquest motiu troba què és el que necessites i desitges realment a la teva vida i mobilitza’t per aconseguir-ho.
Egoisme a les relacions i desig sexual
Un dels aspectes de les relacions que necessita de més egoisme i atenció a un mateix, segurament és el desig sexual.
Quan en aquest terreny entren la preocupació per la satisfacció, el plaer i la cura de l’altre i ocupen tot l’espai, el desig sexual es desactiva. Es perd espontaneïtat perquè la preocupació i atenció per l’altre tenen més terreny guanyat i ocupat: el teu cap està en un altre lloc.
El desig sexual necessita egoisme per fer-se veure, per notar-lo i donar-li resposta. Necessita no tenir lligams, que et deixis portar i et sentis lliure.
Tenir en compte el benestar de l’altra persona és necessari i un requisit imprescindible a qualsevol relació, sigui del tipus que sigui, amb sexe o sense sexe. Però tot en la seva mesura: si estàs més pendent de la satisfacció sexual i el plaer de l’altre que del teu, difícilment podràs gaudir com tu ho vols fer. La responsabilitat sexual s’aplica en totes les direccions i cadascú s’ha de preocupar d’obtenir la seva satisfacció i plaer.
Ser egoista en la mesura justa i necessària és ser responsable afectiva i emocionalment. Permet mantenir una actitud d’obertura amb altres persones de l’entorn, amb la intenció d’aprendre i créixer com a persona.
És relacionar-se amb la realitat: de manera justa amb les persones del nostre entorn, alhora que mantens aquest valor de justícia amb tu mateix. Deixar-te de banda és el primer pas per deixar de viure la vida que tu vols.
Fes un pas en el sentit de trobar la manera de viure la teva vida com tu la vols viure.
Passa a l’acció!
Dedica uns moments a pensar en el que entens per mantenir una relació de parella (o qualsevol altre tipus de relació), quines coses esperes que t’aporti i de quina manera. Segur que tens uns imprescindibles i uns impossibles. Fes un llistat amb cadascun. Quan ho tinguis pensa en “per a què” els has assenyalat i quin benefici es pot treure de cadascun d’ells. Quan els tinguis revisa’ls i identifica quin tipus de motivació tenen: són més o menys egoistes?
